Historical Atlas
01
Regnes
Civilitzacions i polities — com les fronteres s’inflen, s’encongeixen i se succeeixen.
- Civilitzacions
- Tribus
- Regnes
- Imperis
- Repúbliques
- Confederacions
La línia del temps avança sola · 221 aC
Historical AtlasMapa històric
Del 3000 aC al 1900. A la terra que gira: la Corona d’Aragó, Jaume I i Guifré, entre Al-Àndalus, Roma i els imperis del món.
Desplaceu per explorar
Atlas
Tres portes al mapa
Temps i geografia com a ordit i trama: torneu regnes, fets i vides al lloc on van passar.
02
Fets
Guerres, desastres, reformes i moviments.
- Guerres
- Desastres
- Reformes
- Moviments
03
Figures
Polítics, generals, revolucionaris — rutes sobre la mateixa terra.
- Polítics
- Generals
- Revolucionaris
- Pensadors
Rise & Fall
Alça i caiguda · expansió al globus
Arrossegueu la línia d’anys, o deixeu-los fluir.
Arrossegueu per girar el globus. Mapes HD a l'aplicació
Realms
Regnes
3000 aC–1900. Civilitzacions, pobles i polities tornats al temps i a l’espai.
Civilitzacions, tribus, regnes, imperis, repúbliques, confederacions — en un sol mapa.
Events
Fets
Campanyes, desastres i derrotes de mar.
Línies de batalla, esteles de flotes, murs i viatges — el relat sobre la seva terra.
Figures
Qui va moure el mapa
El polític a taula, el general al camp, el revolucionari reescriu l’Estat.
Polític
Jaume I
1208–1276
El Conqueridor: Mallorca, València i l’empenta mediterrània de la Corona d’Aragó.
Polític
Guifré el Pilós
c. 840–897
Comte de Barcelona: la memòria de la nissaga que lliga els comtats a un destí propi.
General
Roger de Llúria
c. 1245–1305
Almirall de la Corona d’Aragó: les vespres sicilianes i el control del Tirrena.
Polític
Pau Claris
1586–1641
President de la Generalitat a la Guerra dels Segadors: la Diputació en armes el 1641.
Reformador
Valentí Almirall
1841–1904
Lo Catalanisme: del federalisme de Pi i Margall al catalanisme polític de manual.
Polític
Qin Shi Huang
259-210 aC
Va abatre els Regnes Combatents, unificà escriptura i mesures i posà l’esquelet de l’imperi.
Polític
Wudi dels Han
156-87 aC
Empenyé els Han a l’estepa, obrí la Ruta de la Seda i féu del confucianisme la llengua de la cort.
Polític
Taizong dels Tang
598-649
Els anys Zhenguan foren el mirall del bon govern, amb la Ruta de la Seda al zenit Tang.
Polític
August
63 aC–14 dC
Cloé les guerres civils, fundà el Principat i obrí una pau llarga amb l’emperador al centre.
Polític
Kangxi
1654-1722
Un llarg regnat que assentà fronteres i mantingué unit el vast imperi Qing.
Polític
Elisabet I
1533-1603
En una era de cisma i guerra de mar donà a Anglaterra el segle elisabetià.
General
Sun Tzu
Primaveres i Tardors
L’Art de la guerra ensenya que la victòria suprema s’obté sense batalla.
General
Alexandre el Gran
356-323 aC
En una dècada dugué el món hel·lenístic fins a l’Àsia Central i l’Indus.
General
Anníbal
247-183 aC
Travessà els Alps i esmicolà Roma a Cannes: el manual de l’audàcia antiga.
General
Genguis Khan
1162-1227
Lligà els clans mongols en una màquina de guerra que abraçà Euràsia.
General
Yue Fei
1103-1142
General Song contra els Jin; els segles posteriors en feren l’emblema de l’arma lleial.
General
Napoleó
1769-1821
Artilleria i rapidesa reescriviren la guerra d’Europa; el Codi visqué més que les àguiles.
Revolucionari
Espàrtac
c. 111-71 aC
Guidà els gladiadors, sacsejà la República tardana i es féu nom del rebuig a l’esclavatge.
Revolucionari
Joana d’Arc
1412-1431
Alçà França en la Guerra dels Cent Anys i entrá en la memòria com una flama tossuda.
Revolucionari / Polític
Cromwell
1599-1658
En guerra civil enderrocà un rei i assajà una mancomunitat: el primer experiment modern de la revolució anglesa.
Revolucionari / Polític
George Washington
1732-1799
Guanyà una guerra d’independència, refusà una corona i fixà el costum republicà de lliurar el poder.
Revolucionari
Simón Bolívar
1783-1830
Llibertador dels Andes i la vora caribenya, llevador de diverses repúbliques entre muntanya i mar.
Revolucionari
Giuseppe Garibaldi
1807-1882
Camises vermelles i el fer Itàlia: la llegenda predilecta del voluntari revolucionari del XIX.
Narratives
Relats al mapa
Rutes
- Conquesta de Mallorca (1229–1231) — Jaume I i la mar que es torna catalana
- Conquesta de València (1238) — la ciutat que encara canta aquell rei
- Expansió mediterrània — Sicília i Nàpols
- Primera guerra púnica (264–241 aC) — Roma i Cartago es disputen Sicília; Cartago encara no ha caigut
- Anníbal pels Alps — elefants i infants per la neu, cap al cor d’Itàlia
- Viatges de Zheng He — set travessies de la flota Ming fins a Melaka i l’oceà
- Ruta de Vasco da Gama — Europa envolta Àfrica i arriba a l’Índia
- Circumnavegació Magallanes–Elcano — la primera volta al món; Magallanes mor a les Filipines
- Campanya oriental d’Alexandre — del Mediterrani oriental a l’Àsia Central i l’Indus
- Mur d’Adrià — el límit nord de Roma a Britània
Alça i caiguda dels regnes
- Corona d’Aragó (1137–1716) — un imperi mediterrani amb capital itinerant i llengua pròpia
- Comtats catalans — de Guifré ençà, el pal de la senyera
- Al-Àndalus — vuit segles de frontera i de mescla a la Península
- Partició de l’Imperi mongol — els ulus se separen després de l’imperi que sacsejà Àsia
- Inca — poder dels Andes, trencat al segle XVI
- Qing — darrera dinastia imperial de la Xina en el marc d’aquest atles
- Regne vàndal — poder germànic al nord d’Àfrica; el saqueig de Roma el 455
- Sultanat de Rum — herència seljúcida a l’Anatòlia
- República de Texas (1836–1846) — l’Estrella Solitària entre Mèxic i la Unió
- Imperi espanyol — el veí i el sostre, de les Índies a la Monarquia